Sobrevida i politicitat. Jacques Derrida i la promesa en el present vivent

Abstract

En la carta que va escriure perquè la llegís el seu fill Pierre en el seu sepeli, Jacques Derrida convida a preferir la vida i a afirmar sense descans la sobrevida. Seguint l’assumpte de l’afirmació com a inseparable del pensament de la mort, l’assaig explica que la sobrevida s’implica amb l’aporia de la constitució de l’objectivitat ideal, introduint el retard, l’absència i la mort al centre de la dialèctica del present vivent (Lebendige Gegenwart), és a dir, una contaminació en l’estatut de la vida transcendental. Es proposa que el qüestionament radical de la retenció i la protenció del present vivent dessedimenta la manera de denominar allò viu a partir de la presència del present, i s’ofereix com a politicitat, és a dir, per encetar (entamer) la sobirania com a promesa d’una política de l’avenir.