Gens sublim. Els impulsos fúnebres de l’heroi

Abstract

Què deu voler dir preferir la vida sobre la mort? Deu ser aquesta també una qüestió de gust? I quan, en quin instant de la dispersió de la vida, deu haver començat aquesta preferència? Ho deu haver fet de veritat? Des de, d’una banda, el teló de fons d’una «gens sublim» com a possible «concepte dogmàtic», en l’empremta kantiana, per denominar el curs entròpic de la natura i, de l’altra, atenent el «pensament suïcida», o pulsió fúnebre, com a voluntat atàvica que escoltaria aquesta visió escatològica, aquí s’assaja una resposta a aquestes preguntes a través d’un joc de miralls (i. e. comprensió reflexiva «germinal i deformant») establert des del comentari de text de tres veus de joves filòsofs. Així, en el primer i el segon epígrafs s’exposa la tanatologia ontològica de Philipp Mainländer i de Jules Vuillemin des del comentari de diversos passatges extrets de la Filosofia de la redempció (1876) i de l’Assaig sobre la significació de la mort (1948), respectivament, i es mostra com en tots dos es revela, en aquest precís punt, una diferència rotunda entre allò humà i la resta dels animals. El tercer i últim epígraf respon a les qüestions plantejades per ambdós (indirectament en el primer cas, directament en el segon) des de l’atenció posada, després d’algunes marrades per altres textos, en unes notes inèdites per a una xerrada sobre el suïcidi de Jacques Derrida (1959-1960).