Paisajes tradicionales asistidos por galerías drenantes: un patrimonio cultural y territorial amenazado

Abstract

L’ús de l’aigua ha configurat paisatges al llarg de la història en àmbits àrids i semiàrids, com és el cas de la Regió de Múrcia, gràcies als sistemes de galeries drenants, que han permès la creació d’espais regats i la configuració d’un patrimoni territorial i cultural. No obstant això, els sondejos profunds i els canvis en el territori des dels anys 80 de segle XX estan provocant l’abandonament d’aquests enginys hidràulics. La investigació pretén determinar les característiques d’aquests complexos de proveïment mitjançant l’anàlisi de documentació i el treball de camp. Els resultats mostren el progressiu abandonament d’aquestes construccions, la qual cosa es tradueix en la pèrdua de paisatges històrics, caracteritzats per la presència d’un patrimoni hidràulic singular. Es requereix la seva valoració i l’adopció de mesures per reconèixer aquest llegat patrimonial.